PERSONES, RELACIONS I, EVIDENTMENT, CONFLICTES

El conflicte és inherent a l’èsser humà. La nostra espècie, per la seva naturalesa social, es confronta amb els seus semblants i, per això, ha d'aprendre a resoldre tot tipus de situacions. En l'antiga Grècia, l'entorn social va esdevenir com un àmbit on cada individu havia de desenvolupar-se de la forma més notòria possible. La col•laboració entre persones i el treball ocupat per a l'esfera social era el més valorat. En l'actualitat, aquesta herència s'ha traduït en allò que vivim, sentim, l'entorn on ens movem, amb el qual ens relacionem, compartim i, per descomptat, ens confrontem.

En un entorn capitalista com en l'actual, les comunicacions estan canviant les relacions entre persones, que han augmentat en nombre i totes les nostres tasques es porten a terme a una velocitat frenètica. El conflicte neix de l'existència d'una relació entre més d'una persona, sigui aquesta d'interès, de comunicació o basada en les emocions. Sigui el que sigui el seu origen, en tots els casos esdevé el conflicte. Aquest és, doncs, un factor de convivència més que rellevant com perquè ho eludim.

Aquest és el primer punt a tenir en compte, ja que l’elusió de problemàtiques en les nostres relacions, bé es tractin de conflictes laborals o personals, no sempre és la millor via. Encara així, val a dir que, afrontar el problema, en ocasions, no ens resulta massa interessant per tractar-se d'algun tema d'una importància no massa elevada. En l'entorn empresarial, que és el que aquí ens interessa, és de vital importància afrontar cada conflicte amb un enfocament adequat. En efecte, a llarg termini, afrontar tots els problemes mitjançant una actitud agressiva o forçosa, no aportarà gaires beneficis, pel que sofrirem les conseqüències. Existeixen dues formes més diplomàtiques d'enfrontar-nos, aquestes són: el denominat, en l'àmbit de la negociació, com a “guanyar-guanyar”, que radica en el compromís de les parts a trobar una solució comuna; i, d'altra banda, en el cas que una de les parts consideri que no és portador de raó o no té arguments suficientment sòlids, la cessió de la negociació és la via més honesta que, en un entorn adequat, es tracta d'una inversió en confiança futura.

L'objectiu d'aquest article no és trobar la panacea a la solució de tot tipus de problemàtiques degut que, per la complexitat del conflicte social, sembla determinant afirmar que no és possible abastar-ho. No obstant això, val la pena, d'una banda, reconèixer l'existència necessària del conflicte, ja que aquest aporta riquesa cultural i maduresa social. A més, entendre que es tracta d'alguna cosa comú difícilment evitable, cosa que implica el desenvolupament d'habilitats per a afrontar-lo de forma efectiva. Finalment, aprendre que sempre existiran solucions abans d'arribar a la conducta, més natural que social, de l’èsser humà, basada en l'agressivitat i la violència, ja que aquesta via és considerada com un multiplicador de conflictes.