DINERS, DIGUI'M?

En aquestes èpoques és comuna escoltar la preocupació de diferents persones sobre superar la costa de Gener, sorgida per l'excés en despeses ocorregudes durant el període vacacional nadalenc. La pressió cultural i social empeny a una espiral de despeses superiors a les nostres possibilitats i necessitats reals. A més, l'IPC actua de manera un tant arbitrària ja que, encara que augmentin els salaris en la mateix proporció que els preus, la percepció indica que l'adquisició de béns de consum cada vegada és més dificultosa.

Per a pal·liar l'augment de despeses, que en ocasions supera al nivell d'ingressos previstos, es recorre a préstecs d'entitats a curt o mig termini, amb aparents facilitats de consecució i amb elevats interessos. Aquestes companyies utilitzen les èpoques més dubitatives de les economies familiars per a poder oferir els seus productes, com les vacances nadalenques o les estivals, seguint polítiques comunicatives molt agressives, i informant escassament sobre les condicions de tornada. Aquestes, encara que aparentment tenen condicions beneficioses per a la seva fàcil liquidació, amaguen en realitat un increment de l'interès anual molt elevat.

Per a una família tipus, que suporta un ràtio de càrrega financera elevat, suposa un risc afegit acudir a aquest tipus de solucions de crèdit, ja que fa que tendeixin cap a l'ofec monetari al no tenir cap classe de matalàs monetari. A més dels becs elevats de despesa familiar, s'haurien de sumar les despeses bàsiques que qualsevol nucli parentesc ha de plantar cara, com la hipoteca, els pagaments ajornats de diferents béns com cotxes o mobles, i la pròpia manutenció de la família (electricitat, col·legis, menjar, etc.).

Sota un exemple mostrat numèricament, sustentats per dos sous basi una família pot arribar a obtenir uns 1.000€ per sou. Prenent com referència un possible pagament d'hipoteca mensual de 850€, uns pagaments per les lletres del cotxe de 180€ més les despeses bàsiques mensuals valorats aproximadament en 350€, la nostra teòrica família estàndard, disposaria d'uns 600€ mensuals destinats a l'estalvi o a altres tipus de despeses, orientats a ofertes culturals i oci, compra d'electrodomèstics, etc. Pel que si es presenta un pagament extraordinari, de caràcter emergent, la liquiditat familiar es pot veure amenaçada si no s'ajuda d'alguna font externa. D'aquesta manera les despeses financeres, amb la nova càrrega d'un crèdit a interès elevat, suposa una petita solució a molt curt termini, i una dificultat a mitjan i possiblement llarg termini.